Novembre - 2
GAVARDA. EN EL II CENTENARI DE “LA Pepa” (1812)
GAVARDA. EN EL II CENTENARI DE “LA Pepa” (1812)
DESAMORTITZACIÓ I
ABOLICIÓ DELS SENYORIUS.
GAVARDA,
LA LLIBERTAT I LA SEUA RELACIÓ AMB ANTONIO
LLORET
La conquista per Jaume I
del Regne de València, suposa per als pobladors el canvi d'hòmens lliures al
règim de semiesclavitud ja que passaven a estar subjectes a la voluntat de
l'amo o senyor feudal, que en el cas de
GAVARDA van ser des d'Olfo de Próxita al
Duc de l'Infantat. Els dits senyors eren amos de vides i hisendes i a ells no
sols se'ls tributava en diners i espècie, sinó que li'ls devia submissió i
jurisdicció.
Els processos de
desamortització i abolició dels senyorius es van iniciar a finals del segle
XVIII, quan van confluir una sèrie de canvis econòmics, socials i ideològics
que van donar lloc a una nova concepció del món i de la societat. En ella, els
privilegis de sang o de classe van ser substituïts pels derivats del treball i de
l'economia, i és que la burgesia havia
arribat a tal grau de puixança intel·lectual i financera que reclamava per a si
un poder que la tradició li negava. D'ací que la ruptura amb el passat fora més
una necessitat per a assolir els seus objectius, que una conseqüència dels
esdeveniments revolucionaris, plasmats a Amèrica per la independència dels
Estats Units i a Europa per la Revolució Francesa.
Qualifiquem com a revolucionari el procés que
s'inicia en 1798, quan Godoy
aleshores favorit de Carles IV decreta
la primera desamortització.
A causa de la mala gestió
que es va fer dels recursos, la nació estava en fallida i l'eixida més fàcil va
ser posar en el mercat, per mitjà de subhasta pública, les terres i béns no
productius en poder de la crides “mans mortes”, quasi sempre de l'Església
Catòlica o les Ordenes religioses i territoris nobiliaris, que els havien
acumulat com a habituals beneficiàries de donacions, testaments i abintestats.
Per mitjà d'esta decisió
es va acréixer la riquesa nacional i es va crear una burgesia i classe mitjana
de llauradors propietaris. A més, l'erari
obtenia uns ingressos extraordinaris amb què s'intentava amortitzar els títols
de deute públic.
L'agricultura de la
comarca de la Ribera en els últims anys del segle XVIII i primers del XIX té dos vessants:
-
D'una banda, els emfiteutes, que tenien
economia molt sana perquè
Disposaven de mà d'obra molt barata, es van enriquir amb
els cultius d'arròs (de les terres
guanyades a l'Albufera) i de la morera,
-
Per una altra les famílies amb economia de
subsistència, que són la
majoria té uns
anys catastròfics amb collites pobres i desastres climatològics com a nevades, inundacions i
pluges.
El blat que és un dels
aliments bàsics puja tant de preu que a la població no li aconseguix el salari per a adquirir-ho,
produint-se protestes i altercats en molts pobles de la comarca.
La collita d'arròs de l'any 1801 va ser desastrosa, perquè al setembre es va produir una riuada que la va destrossar, amb la qual cosa es va caldejar més l'ambient.
La collita d'arròs de l'any 1801 va ser desastrosa, perquè al setembre es va produir una riuada que la va destrossar, amb la qual cosa es va caldejar més l'ambient.
El dos de setembre, Marià
Rubio, arrendador del Comte d'Orgaz i Sumacàrcer, va morir per un tir
d'escopeta.
El dèsset del mateix mes
es van produir revoltes a Catarroja i Alberic, i posteriorment el 20 a Alginet
i Sollana, el 22 a Benifaió i el dos
d'octubre a Albalat de la Ribera.
En totes les poblacions,
anaven els amotinats acompanyats de trompeta i redoblament de tambor,
invitant-se a la població a no témer represàlies del senyor del lloc i a obrir
tavernes, carnisseries, botigues i la resta de negocis que fins a eixe moment
es consideraven regalies del mateix.
Va haver-hi noves
protestes i les esperades represàlies, però el procés s'havia iniciat i en
estos tires i afluixes va arribar la invasió napoleònica i la formació a Cadis
de les Corts.
En 1808, es produïx la
invasió napoleònica i encara que tant els Reis,
com el príncep d'Astúries i el mateix Godoy col·laboren amb els
francesos, la nació espanyola es
constituïx en legítima senyora de les seues llibertats, drets i sobirania,
formant-se unes "CORTES"
, que reunides a Cadis, amb
representants de tots els territoris, dicten l'abolició dels senyorius, que és
proclamada l'1 De Juliol de 1811.
En el dit decret queden abolides les prestacions personals i el
vassallatge al senyor, però se'ls manté la propietat privada.
Diu el Decret :
“ Desitjant les Corts
generals i extraordinàries remoure els obstacles que hagen pogut oposar-se al
bon règim, augment de població i prosperitat de la monarquia espanyola,
decreten :
-
Des d'ara queden incorporats a la nació
tots els senyorius jurisdiccionals de qualsevol classe i condició que siguen.
-
Es procedirà al nomenament de totes les
Justícies i la resta de funcionaris públics pel mateix orde i segons es verifica
en els pobles de reialenc.
-
Queden abolits els dictats de vassall i
vassallatge, i les prestacions així reals com a personals, que deguen el seu
origen a títol jurisdiccional, a excepció de què procedisquen de contracte
lliure fent ús del sagrat dret de propietat.
-
Els senyorius territorials i pairals
queden des d'ara en la classe dels altres drets de propietat particular, si no
són d'aquells que per la seua naturalesa hagen d'incorporar-se a la nació, o
dels en què no s'hagen complit les condicions amb què es van concedir, la qual
cosa resultarà dels títols d'adquisició.
-
Pel mateix els
contractes, pactes o convenis que s'hagen fet quant a aprofitaments,
arrendaments de terreny, censos, o altres d'esta espècie, celebrats entre els
cridats senyors i vassalls, s'hauran de considerar des d'ara com a contractes
de particular a particular.
-
Queden abolits els privilegis cridats
exclusius, privatius i prohibitius que tinguen el mateix origen de senyoriu,
com són els de caça, pesca, forns, molins, aprofitament d'aigües, muntanyes i
la resta de; quedant al lliure ús dels pobles, d'acord amb el dret comú, i a
les regles municipals establides en cada poble.
-
D'ara en avant ningú podrà cridar-se
Senyor de vassalls, exercir jurisdicció, anomenar jutges, ni usar privilegis i
drets compresos en este decret; i el que ho fera perdrà el dret al
reintegrament en els casos que queden indicats.
EN ANTONI LLORET
Un de les personalitats més actives en l'elaboració
d'este decret va ser l'advocat valencià fill d'Alberic Antoni Lloret, que tenia entaulats molts pleits contra el
Duc de l'Infantat que era dueñode molts senyorius i avantpassat de l'actual
Duquessa d'Alba.
A personalitats com D. Antoni Lloret, els devem la
llibertat.
ANTONI LLORET representa,
sens dubte, l'exemple d'entrega a una comunitat, més sincera de tota la
història local. LLORET forma part, amb
Joseph Martinez, Joaquín Llorenç, Vilanova, Joseph Castelló, Francesc
Serra, etc., del GRUP DE VALENCIANS en les Corts de Cadis; grup que a pesar de no
formar un cos vertebrat donarà fe d'una sèrie de problemes, que encara hui
es donen al nostre país. Però l'actuació
de LLORET, a Cadis, ve donada per la seua situació especial en el conflictiu
cas en què es troba immers: el procés d'ALBERIC
i ELS BARONIES D'ALCOCER,
ALASQUER I GAVARDA amb el Duc de l'Infantat, a causa del Senyoriu.
Els Senyorius,
reminiscències d'èpoques medievals, que el premi del rei al cavaller que li
havia prestat ajuda en la reconquista de territoris musulmans, es concretava
amb el total o parcial dret sobre uns territoris, tenia a Alberic i els
Baroníes, un dels casos mes greus i coneguts. Per una sèrie d'enllaços
matrimonials entre les distintes famílies nobiliàries del territori espanyol,
els Baroníes d'Alberic, Alasquer, Alcocer i GAVARDA, havien anat a engrossir el
patrimoni de la castellana casa del Duc de l'Infantat. L'abús en els impostos i
drets, dels que feia ús la casa castellana (40.000 pesos), fan exclamar a
Antonio Lloret dirigint-se als representants de les colònies americanes en les
Corts: “… amb els antecedents de les quals pregunte als senyors americans si hi
ha a Perú alguna mina que done tant de producte com Alberic”.
L'alberiqueny reunia en
la seua persona distintes raons per a parlar amb claredat i apassionament en el
Parlament: la seua naturalesa, la seua labor com a advocat de la Vila per a la
defensa dels seus drets contra el Duc, i la seua gran talla com a home
públic. El seu nom apareix en les Corts de Cadis com un dels grans
defensors del poble contra els interessos feudals i de classe, i a ell es deu
en bona part que a Cadis es donara fi al problema dels Senyorius (encara que
posteriorment tornara a plantejar-se el problema arran dels vaivens polítics
del regnat de Ferran VII ).
El radicalisme de LLORET,
a l'hora de defendre els drets de la seua ciutat, ens ho presenten, a quasi dos
segles de distància, com un dels més clarividents membres d'unes “CORTS “ que han passat, justament, a la
història per la seua clara visió d'un futur més liberal i just. LLORET va ser qui primer va esbossar a Cadis el
problema dels Senyorius. Qui no va desistir fins a veure al seu poble deslligat
d'uns rancis lligams feudals. ….
ANTONI LLORET advocat insigne i diputat en les Corts
de Cadis, va barallar fins a aconseguir que el seu poble es vera e, aconseguint
l'abolició dels Senyorius. Però no sols es va beneficiar Alberic, sinó totes les poblacions que estaven en la
seua mateixa situació i especialment els Baroníes d'Alasquer, Alcocer i
Gavarda.
GAVARDA deu a ANTONI
LLORET el que s'aboliren els drets dels seus senyors feudals, aconseguint
recuperar el do més preat que té la persona: LA LLIBERTAT.
Li devem gratitud.
Des.de aquest moment,
qualsevol persona podrà canviar lliurement de domicili, aviantse la subsistencia
als llocs on ho tinga millor, fet que donarà pas a migracions, que en el cas de
Gavarda farà que vinguen a viure açí les
persones que han donat orige a les families mes escampades en el nostre poble.
Eduardo Miedes-Ribera
