013-GAVARDA, LA MUSICA I LA SEUA BANDA

                                                                                               9  d’Abril  de  2013 

                                                                                         

013-GAVARDA,  LA MÚSICA  I  LA  SEUA  BANDA

En el cas de Gavarda, hi ha un home al que li debem molt. Tots els que tenim cèrta edad hem conegut al pare del nostre amic Kike.  N'Enrique Benavent i Benavent  es quí m'ha facilitat algunes de les dades expostes , així com la primera "foto" de les dos que apareixen en aquest article.

Era En Lluís Benavent i Ballester (1898 – 1990), mestre d’educació, de sofeig i de composició musical, ademés de secretari d’Ajuntament,  que fou un home culturalment molt preparat i ademés investigador en el seu temps lliure.

 Molt vinculat a la Parròquia, tocaba l’armonium que hi havia dalt del cancell en l’entrada de l’esglesia del Poble de Baix i ademés de compossar algunes pesses qu’interpretava en el oficis religiosos, fou fundador del “Cor parroquial” i d’una “rondalla”  d’instruments de corda (guitarres i bandurries) i algún de vent.

La Guèrra Civil comportà la destrucció no sols de les Imatges i retaures. També va ser destruït l'harmònium. 

A primers de setembre de 1950, ve com a mestre del Poble En Adolfo Gadea Fernández i  ell  que també  ho era de música, junt  al esmentat  En Lluís Benavent Ballester   i d’En Vicente Carañana Calatayud (el pare de les germanes Carañana-Àlvarez) que era mèstre d’instruments de corda, dugueren en davant la tasca de pujar el nivell musical del poble, sempre dins de les possibilitats económiques, que eren fluixes. 

Segons la biografía de D. Adolfo, escrita pel seu fiil  En Luís Gadea López;
 "Bajo sus auspicios se adquirió un armonium y rápidament se formó un coro masculino que poco tiempo después amenizó las misas de domingos  y las solemnes de fiestas; un conjunto de voces poco virtuosas, nada divas, pero cargadas de buena disposición, ( el tio Vicent Carañana, Vicente Piqueres Alfonso, Paco el colegial, Pasqualet el pintor, Pepet Artés, Rafael Taléns, Salvador el de les Rulles...) .  Todos ellos bajo la dirección de D. Adolfo interpretaron com mayos o menor acierto las cantatas sacras, D. Adolfo
sentado al teclado del armonium daba las entradas al coro con un movimiento de cabeza al tiempo que tenía la vista fija en la partitura y con los pies impulsaba los pedales que accionaban los fuelles de viento que hacían sonar las flautas internas de aquel armatoste.
En las fiesas mayores se intepretó la Misa Terrcia, de Haller, los domingos bastaba con la gregoriana Misa de Angelis y el domingo de ramos la Misa Laudate Pueri Dómino, cantada por niños y niñas. Este fue el único compromiso de tipo artístico cultural que desarrolló en Gavarda
Como quiera que en el pueblo - cosa rara-  no había banda de música, cosa que se le propuso, bajo remuneración, formar musicalmente a cuantos niños y niñas lo deseasen, empezando lógicamente por el solfeo, pero no aceptó e ignoro el motivo; quizás se sintió cansado"

L’ únic membre d’aquesta colla que encara resta viu es En Lluís Sales Ballester, que està en la foto ajunta, a l’esquerra del esmentat  En Lluís Benavent Ballester que es al centre de la mateixa. La  segona foto atestigüa que la colla arrivà a compondres de mes de vint músics, entre els qu’es trovaba el meu sògre En Vicent Benavent Sucías (que va naixer en 1917)  que apareix  el tercer de Esquerra a dreta en la primera fila








 

Es segur que aquest moviment musical havera desemvolupat cap a la creaciò d’una Banda de música, peró el cert es que aixó no tingué lloc.

I Gavarda entrà poc a poc en un temps d’hivernació musical.

En la Gavarda de els anys 70 del segle passat, eren molts els pares i xiquets interessats per la música i es tal, que un grup d'ells es reunixen per veure de quina manera s'aconseguía que els xiquets no tingueren que desplaçarse fora del poble. En aquells anys anaven a Antella, Xavier Martínez Corbí, Ricardo Roig Carañana , Rafael Taléns Chafer , Sonia Esteve Benavent, Mª Amparo Ortega Chafer, Virginia Artés Ortega, Erika Jordán Hernández,  Vicente García Valero,  Mixel Fernández Masip, Jose-Vicente Ortega Valero, Agustín Pavía Chafer, entre altres que ara no recorde, i la colla sé que era molt llarga.

Mentre aixó passava, voluntariament i no cobrant un cèntim, donaven solfeig a Gavarda, on estaba "la guardería de Pepa i Encarneta", els esmentats Xavier Martínez Corbí, Rafa Taléns Chafer i el meu cunyat i fill de l'apotecari d'Antella En Salvador Fos Galve. Aquestes persones no eren "Mestres de Música, pero savíen solfeig i possaren tot el seu interés.

Com que la  Banda d'Antella ademés de sofrir una crisi interna que desenvolupà mes tard en una escisió, no responía a les espectatives posades pels pares i xiquets de Gavarda, pensen en "buscarse la vida" per altres camíns.

En els anys 80, es reuneixen  Rafael Artés Artés, Pepe Ortega Chafer (el del Hort de la Paloma), José Fernandez Ramos (el fuster), Rafael Sales Bellvert i  Vicente García Ronchera (que es qui em conta aquest fet) i decideixen contractar a un mestre de La Pobla LLarga,  bon profesional, i amic d'En Rafael Sales Bellvert , de nom En Joan Bautista Rovira Ferrando. Es constituixen en "Junta oberta", es a dir que en la mateixa entren pares i mares dels alumnes, que en realitat eren els interessats, sient una de les veus mes actives en quant a idees i decissions la de María Escandell Benavent. També hi havíen tres dones mes : Diamar Ramón Martinez, Rafaela Chafer Martinez i Modesta Chafer Baldrés . i a més, altres persones que formaben la “Junta oberta”, pero ningú m’ha dit els noms d’aquestos. Rafaela Chafer Martinez, em conta que: “Com que feien falta recursos i urgía fer socis, els membres de l’esmentada Junta demanaven als veïns el apuntar·se com a socis, emportan·se mes d’una negativa i algún que altre despreci”.

En aquestos anys  es propossada i aceptada  com a presidenta, a Na Diamar Ramón Martínez .

Els educands teníen moltes ganes de eixir pels carrers peró En Joan Bautista Rovira no ho creía convinient perque no estaben preparats. Conta Maruja Escandell  que era tanta la gana, que una nit d’estiu després de sopar s’animaren els educands de tal manera que eixiren al carrer tocant “com savíen Paquito el xocolatero”. Maruja portava el bombo i la gent eixía a les portes de les cases aplauidint, inclos hi hagué una dòna (que no vulc dir qui es) que plorà de l’emoció.

El vist i plau del mestre es té amb la desfilda del "Ball de Pinyata"- o "Carnestoltes"- que es el primer acte on la "Banda" reb uns diners, una part dels quals son per als músics, en tal d'incentivarlos. El esmentat treball fou signat per Vicent Calatayud Prieto “el Cala” (q.e.p.d.).

 Foto Educans 1986.

                              Aquesta foto la va fer Toni Pascual Pascual i   m'ha sigut  facilitada  per  Vicente Garcia Ronchera

Unes dades económiques que no voldría se m'oblidaren:

-El Mestre En Joan Bta. Rovira Ferrando cobraba 45.000 pessetes al mes.

-L'Ajuntament,  subencionaba a la Banda amb 25.000 pessetes mensuals.

Per subsanar aquest déficit i mentre els veïns "s'apuntaben" a la Societat", el esmentats  cinc homes, solten de la seua bolxaca , pagant de vestreta la quantitat equivalent a sis mesos de sou , per al mestre.
Rafaela Chafer Martinez em diu que els dotze membres de la Junta, pagaren de vestreta cinc anualitats (es a dir cinc mil pessetes per cada un d'ells), amb la finalitat de que la Societat tinguera diners.

Per un altre costat, José Fernández Ramos, Rafael Artés Artés i Antonio Gandía Prieto, son garants amb "la seua firma", per a la compra d'instruments musicals, empenyant·se en la quantitat de 400.000 pessetes.

Els primers instruments que es compraren foren el bombo i les planxes.

I un fet que hi ha que recordar i agraïr,  En Francisco Blasco i Castany, aleshores  Alcalde  d’Alzira  regala  a  la  Societat  un instrument musical: un baix

Al any d'aquestos fets la Societat contaba amb mes de 130 socis, el qu'era una gran cossa per a un poble com Gavarda.

Tant Na Diamar, com els demés membres de la Junta convocaren als conveïns per a formar una Societat Musical i el resultat  fou el naiximent el 1986 de La Unio Musical de Gavarda, de la qual en aquell moment jo era el soci num. 16. 
                                      

En 1986 te lloc la benedicio de la Bandera, sien “els padrins de l’acte el aleshores Alcalde En Vicente Benacloche Guillem i la seua muller Na Pepita Ortega Chafer. Oficià la cerimonia El Rector d’Antella i encarregat de Gavarda En Bernardo Cuenca. Conclós l’acte relligiós, la bandera es entregada per l’alcalde a mestre D. José Teruel i aquest li la dona al “Primer abanderado” que fou Càndido Artés Artés (q.e.p.d.). tot a les portes de l’Esglesia, en la Plaça Major.

 Els primers moments foren durs, de brega, d’arreplegar diners, de fer viajets i d’estirar xaquetes,  però Na Diamar durant els vint anys que durà la seua presidència, preparà el terreny, sembrà la llavor i cuidà la collita.

En l’any 2005 Na Diamar després  de eixos vint anys esmentats,  deixà la pessidència de La Unió Musical de Gavarda i es actualment  Presidenta d’Honor i ademés Presidenta  Comarcal.

Avuí tenim una JUNTA presidida per Na Rosa-Fina Martinez Gascó, que treballant  de ferm  perque tot vaja avant, amb pocs habers i fent tota classe de feines (els meus ulls ho han vist),  han aconseguit entre altres cosses, que’els faciliten  un lloc fixe per als assajos de’ls músics  i on puguen fer clase per als educands un complet quadre de Mestres, clases de solfeig, oboe, clarinet, trombó de vares, trompeta i saxo,  (per cert que el Mestre de saxo es el nostre convehí En Pau Munyoz i Benavent).

La banda té actualment quaranta cinc musics i més de cincuanta educands. Aixó significa que de les 1200 persones que te Gavarda, un centenar son músics.

Quant qu’hem avançat !.  Quina “dosi d’autoestima” per al poble !

Com a Mestres, La Unió Musical de Gavarda ha tingut a D. Juan Bautista Rovira Ferrando, En José Teruel Vidal, (els dos esmentats portaven al mateix temps la Banda d'Antella),  després  En Aurelio Chorro Vila,  seguit  d’En Miguel Calvo Cervera. En aquestos anys es llogat el primer mestre de fusta que va ser En LLorenç Cortés.

Actualment dirigeix la banda En Azael Tormo Muñoz.

Per acabar i sen•se menyspreciar  a ningú, sobreixen entre els fruits de tota aquesta  tasca  Na Rebeca Martinez i En Josep Escandell amb especialitats no concloses, Estela Chafer Ortega, Xavier Chafer Roig, Erika Jordán Hernández i  Jesús Sancho Pascual amb estudis de Conservatori, al esmentat En Pau Munyoz,  Na Xelo Galbis Escandell, que ademés de llicenciada en Història del Art, està cursant la llicenciatura de Musicología en l’Universitat de la Rioja, i En Pepe Benavent i Esparza, conegut internacionlment i que junt als demès músics,  son orgull dels seus paisans i de la nostra Unió Musical.

No ens oblidem i tenim un record especial per a la “Colla de la dolçaina”, que quan toca junt a la banda, ens trau eixe sentiment que tots tenim dins i mos ompli de satisfacció.

                                                

CONCERT  EXTRAORDINARI AL  PALAU DE LA  MÚSICA

Amb motiu del COCERT EXTRAORDINARI AL PALAU DE LA MÚCICA DE VALÈNCIA  PER LA BANDA DE LA UNIÓ MUSICAL DE GAVARDA  , se edita un programa, que destaca la participació de :

            -Azael Tormo Muñoz : Director

            -Carmen Berenguer Pascual : Trompeta

            -Carles Barber Perales :Trombó

            -Estefanía Monrabal Martinez :veu

            -Alumnes de l’Escola de Música

                            

Te lloc 12 DE Juny de 2011 a les 11:30 hores i al mateix ens describix les obres a interpretar amb les següents descripcións :

LA RODANA  de  FERRER  FERRAN

La Rodana es un “pasacalle” d’aire espanyol, amb un tempo més pausat i un carácter magestuós, recordant, per moments, els sons propis de les corregudes de bous.

La Rodana es el nom d’una urbanització próxima a València, on resideix Javier Almenar, amic de l’autor i persona a qui va dedicada aquesta composició. Aquest “pasodoble” va ser estrenat el 12 de Juny de 2004, sota la direcció del propi autor.

CONCERT PER A TROMPETA I ORQUESTA DE CONDES S. ALEGRO JOHANN GEORTG NERUDA           Arranjament : Azael Tormo (Estrena per a l’ocasió)

Trompeta solista  Carmen Berenguer Pascual

Johann Georg Neruda va naixer a Bohemia l’any 1707 i es un dels compositors txecs més importants del període barroc. Les seues composicións inclouen huitanta sinfonías, quaranta concerts, distintes sonates i una ópera. El concert en mi bemoll per a trompeta i orquestra de CORDES va ser composat inicialment per a trompa natural, utilitzant el registre agut, però mes trad va passar a formar part del repertori més conegut per a trompeta en si bemoll. En el día de hui, estrenem una transcripció que el propi director de la Unió Musical de Gavarda ha fet per a l’ocasió, dedicada a la jove trompetista que interpretarà el paper de solista :  Carmen Berenguer Pascual

ROMANCE. CARL MARIA VON WEBBER

Arranjament: Juan Carlos Ribelles (estrena per a l’ocasió)

Trombó solista : Carles Barber Perales

Carl María von Webber va naixer e Lübeck, al nord d’Alemanya. Seguint l’estel de Mozart, amb qui teníparentesc, va ser un xiquet prodigi, i va apendre a cantar i tocar el piano des.de molt menut, malgrat que no podía caminar a causa d’una malaltía congènita. La seua obra mes inmortal es sens duote Der Freischutz, a la que seguirán altres grans èxits com Oyeron i distintes obre per a solistes, entre les que destaquen, els seus concerts per a clarinet. En aquesta ocasió, escoltarem una obra per a trombó i piano, adaptada per al dia de hui pel Juan Carlos Ribelles, amb la dedicatoria especial per al solista de trombó: Carles Barber Perales.

LORD TULLAMORE.  CARL WITROCK

En aquesta obra el compositor holandes Carl Witrock ens presenta la seua pròpia visió de la música Fol. Irlandesa, que es tradueix en una rica i variada composició en tres parts: Lord Tullamore conté passatges de brillantor tècnica i moments de calma lírica. Tullamore és unpoble menut de la República d’Irlanda, un país eternament associat amb bels paissatges, música celtai, com no, bon güisqui. Es responsabilitat del interpret, comunicar aquestos aspectos a l’oient. En resum, una bella pàgina de música irlandesa:  Lord Tullamore.

ROSS ROY. JACOB DE HAAN

Ross Roy és una obertura per a banda de l’autor holandés Jacob de Haan, encàrrec de la Banda Sinfónica Sant Peters de Brisbane, en Australia, on s’estrenà el 2 d’Agost de 1997.  Ross Roy és el nom que tenía la vila de Brisbane a finals del segle XIX.  En 1945 es fundà l’Institut Sant Peters que ha estat des d’aleshores el simbol de la ciutat autraliana. L’obra representa metafóricament l’evolució de la personalitat i el carácter dels joves alumnes durant els anys que resten a l’institut. El tema inicial és de característiques monumentals. El moviment ritmic i repetitiu, quasi maximalista en el registre greu i en la percussió, ens remet l’estructura i la disciplina de l’escola, simbolitzant els diferents cursos escolars i els exàmens finals. En la següent secció es pot escoltar el mateix tema però amb tonalitat major i amb un tempo més lent, expressant l’orgull i la confianza dels estudiants.

La part central està dominada pel solo del saxo alt, record dels teps d’amor jovençà nascut als jardins que envolten el liceu. El tema retorna posteriorment al temps de marxa amb una lleugera modificació en la forma. Els sons orientals constituyesen la modulació final, alhora que reprenden la diversitat de cultures dels alumnes del liceu. I finalment l’obra representa un estil solemne que varia progesivament cap a una apoteosi festiva.

JERICHO.  BERT APPERMONT

Aquesta composició es la traducció musical  de la coneguda història del llibre de Josué i mostra a la primera part, el dolorós viatge pel desert de Canaan, la terra promessa :  un lament emocional per l’anhel d’una casa, vers una existencia d’itinerància. La segona  secció presenta “la pressa de Jericó” en la qual, l’exèrcit, sota les ordres de Jehová marxa durant sis dies al voltant de la ciutat. El setè dia, els jueus varen irrompre a la ciutat expulsant als seus habitants. S’escolta clarament la crida desesperada de les gents, Aixa com els clams dels sacerdots, amb l’enderrocament dels murs de la ciutat que causa un soroll terrible. A la tercera secció es presenta una melodía majestuosa que evoca les emocions de l’exèrcit vencedor al conquerir la ciutat fortificada. La secció quarta està marcada pel virtuosismo de les melodies que tenen els instruments de fusta i els ritmes apassionats de la música jueva tradicional. S’interpreta una escena que presenta una festa jueva tipica, repetint tots els temes en diverses formes, soviet simultàniament i en contrapunt. L’obra finalitza amb fragments del tema principal evocant sentiments de pau i un silenciós retorn al passat.

CELTIC CHILD.  BERT APPERMONT.

Aquest obra va ser posta en l’escenari amb la participació de tots els alumnes de l’Escola de Música de Gavrada. La veu solista va ser la de Estefanía Monrabal Martinez i l’adaptació i traducció fetes per Azael Tormo i Mariola Perez Saez.El compositor Bert Appermont ha utilitzat, com a fil conductor d’aquesta fantàstica obra, el mon dels menuts, dels xiquets, i la forma en que viuen. La primera part simbolitza el joc, l’alegría de viure, les corregudes, els amics… . En la srgona part, l’autor vol evidenciar la injusticia en que continuen vivint gran quantitat de menors arreu del món. Un cant d’esperança s’escolta per damunt del só de les metralladotes i dels bombarders. La tercera part és una dansa celta que celebra la belleza de tot el que ens envolta, altemps, que reclama un futur en llibertat i en harmonia amb la natura. Per al concert de hui, s’ha fet una traducció i una adaptació de la lletra que entre altres coses diu: Si vos uniu, nostre cant sonarà fins que la maldad s’en vaja. Fora !!.

               

                                                                              Set de Maig de 2013

HUIT  POBLES  I  UNA  IL·LUSIÓ

Em sent satisfet, molt satisfet i el meu poble Gavarda, està satisfet.

He esperado hasta hoy para digerir los hechos que tuvieron lugar el pasado sábado día 4 de Mayo para poder comentarlos objetivamente, como es mi labor.

Le  correspondía éste año  a la Unió Musical de Gavarda organizar el XX Festival Comarcal de Bandas de Música de  "La Vall de Càrcer" y lo ha hecho siguiendo con rigor y puntualidad el programa que se había elaborado y editado.

Por orden han intervenido las Bandas de    SENYERA, TOUS, BENEIXIDA, SUMACÀRCER, CÀRCER, MANUEL, ANTELLA  y GAVARDA.

El Festival se ha iniciado a las 17:30 y todas las Bandas han recorrido el trayecto entre la Plaza de la Iglesia y la Plaza del Ayuntamiento, interpretando un pasodoble, para posteriormente después de la entrega del correspondiente lazo a la bandera proceder a la interpretación de la Obra musical seleccionada. Terminada la interpretación se ha procedido a la entrega de un detalle conmemorativo del evento, y así con todas las bandas,

Hasta aquí el relato frío y escueto.

Lo que quiero puntualizar como Cronista es que he vivido unos momentos en que me he sentido "pueblo". He visto a mis convecinos considerar como propia a "su Banda", sintiéndola suya y es que lo es.

Hemos visto a  En Azael Muñoz  poner todas sus fuerzas y autoridad  para que todo saliera bien. Hemos visto a cada uno de los músicos "abstraerse" del alrededor y centrarse y esforzarse en seguir las indicaciones que se les dictaba "el seu mestre" y poner toda su capacidad en la actuación. Excepcional el "solo" de Josep Escandell. Y hemos visto a los dos "Coros", el infantil y el de "La Amistad" (preparado en esta ocasión por la dirección de Carles Barber), sacando cuanto tenían y no han sacado más, porque más no tenían. Hemos oído la voz de Cristian Martínez Pastrana, que ha interpretado  a la perfección a "Colettte"

La Obra elegida es fantástica y la adaptación para el evento ha sido perfecta. La banda sonora de la película "Los Miserables", basada en la novela de Victor Hugo, es la que ha servido de base.

La presentadora, nuestra paisana Marta Aparicio, ha realzado el acto con su gran personalidad y elevada profesionalidad, siendo de destacar, como no, su dicción y timbre de voz.

En cuanto a las palabras que nos han dirigido el Alcalde D.Vicente Mompó, la Presidenta Comarcal  Dª Diamar Ramón y la Presidenta de la Unió Musical Dª Rosa-fina Martinez, cada uno con su personal estilo, han sido el broche que ha cerrado un acto como éste que ha sido único por todo lo dicho anteriormente, pero lo que más destaco es la presencia del pueblo que ha llenado la Plaza del Ayuntamiento   hasta el final  del acto, dando fe de cohesión, "fent poble" y dándose una "dosi d'autoestima”.

  


CONCERT EN GAVARDA EN  JULIOL DE 2013

Dintre del  X  PROGRAMA  DE  CONCERTS  D'INTERCANVIS  MUSICALS  '13 amb el patrocini de la Consellería de Governació i Justicia i amb el suport de la Federació de Societats Musicals,  en el quetingué lloc a la Plaça de l'Esglesia de Gavarda un magnific concert en el que les bandes participants tingueren una ex.celent actuació.



El Cartell de dit Concert, així com el Programa es el que adjuntem a aquesta nota