025-GAVARDA, UN POBLE NOU

025-GAVARDA, UN POBLE NOU

Des·del 1960 fins al dia de hui, Gavarda ha sigut el poble de la Ribera que més transformacións ha tingut.

A la dècada  1960-1969, Gavarda va ser “ampliada” de manera espectacular.

El poble es disposava al llarg d’un eix que eren els actuals carrers Major i Ramón i Cajal, dels que seguint en direcció cap a Antella eixien els carrers Hortes i  9 d’octubre, aquest últim ens portava al Cementeri.

L’ampliació consistí en traçar tres nous carrers de vivendes, més dos de servicis,  tots ells en eixos que seguien una orientació més o menys paral.lela  a la del carrer Major.

Abans del 1960, concretament el 1947, tingué lloc el trasllat d’ubicació del Cementeri al lloc que actualment ocupa,  quedant disponible un solar on es construí  el Grupo Escolar nou que fou inaugurat durant les festes del 1969. També es dotà al poble de red d’aigua potable i red de clavegueram.

 Aleshores era alcalde Enrique Martinez Martí, home molt ben relacionat políticament, relacións que reportaren al poble moltes ajudes,  i amb moltes iniciatives i projéctes que es dugueren a terme, perquè feien falta,  encara que sense la liquides suficient, motiu pel qual el municipi va acavar en números rojos. I no es que fora un mal administrador, però vullgué tapar a un temps totes les carències que tenía el poble, que eren moltes.

El meu contacte permanent amb el poble de Gavarda, té lloc desde juny del 1972, data en què vaig obrir la primera Farmàcia a Gavarda.

A la meua vinguda a Gavarda era alcalde  Vicente Martí Martinez (cosígermà de l’esmentat Enrique), que amb l’ajuda inestimable del secretari D. Gregorio Plaza Valdivielso (un exlegionari de vida molt reglada), posà al dia els comptes municipals, deixant en positiu el balanç comptable del municipi.

La vida a Gavarda era molt tranquil.la i familiar. Com anècdota diré que molta gent es deixava la clau al pany, moltes finestres no tenien reixa (les meues), i mai es va sentir dir que faltara res.

Teníem quartel de la Guardia Civil, i els guàrdies estaven molt integrats amb la gent del poble.

Baix l’alcaldia de Martí, és enderrocada la casa del “Tio Juan el de la Plaça”, obrint-se un accés a l’eixample del poble, mijantçant el “parque de les palmeres”.

Després de l’adveniment de la democràcia, al mes d’abril del 1979, es elegit alcalde Vicente Benacloche Guillem del PSOE, que al poc temps inaugurà un parc a l’eixida de Gavarda cap al pont.

El 20 d’Octubre de 1982, la marxa tranquil.la i assosegada de Gavarda, es veu truncada per la riuada-pantanada. Tot queda baix una capa d’aigua i fang que al quartel de la Guàrdia Civil, situat a l’entrada del poble venint d’Alberic, alcançà un nivell de sis metres.

Més del 70 % de les edificacions de Gavarda, són declarades en ruina total, és a dir, per a enderrocar.

El pervindre es tornà negre.

El 28 d’octubre del 1982 hi han eleccions generals, donant pas com a President del Govern d’Espanya a Felipe Gonzalez Marquez.

Gavarda es trobava enfonsada físicament i moralment.

V. Benacloche en una “assemblea” feta a la “plaça dels patos” (Pl. St. Antoni), llançà la idea d’un poble nou, ubicat en una cota més elevada, que evitara el que ens havia passat.

En principi pareixia que tothom estava conforme, però a mesura que passava el temps, anaven sorgint divergències.

L’Administració Central, pareixia que també tenia interés en què eixe projecte es duguera a terme i posà tots els mitjos per a facilitar els tràmits.

Fer un poble nou, no es qualsevol cosa, i més quan encara no s’havia decidit on ubicar-ho.

Es compraen terrenys, es nivellaren dintre de les possibilitats, es procedí (segons les pendents) a traçar els carrers, conduccions d’aigua potable, clavegueram, electricitat i telefonia, és a dir, urbanització, i després d’entre dihuit tipus de vivendes, ubicar a cada veí.

Un procés per a tornar bojos a més de quatre.

Com que no estaven fetes (al cent per cent) les transferències d’Obres Públiques, per a embolicar.ho més hi havien involucrades les quatre administracions: Ministeri, Conselleria, Diputació i Ajuntament.  Viatges a València i Madrid, se’n feren uns quants.

Per això, a vint-i-cinc anys vista, i  sabent com de lentes són les administracions, resulta sorprenent que als NOU ANYS de la pantanada, tinguera lloc l’acte d’inauguració del Poble Nou  i l’entrega de les primeres claus de vivendes.

Hem de fer constància de la disconformitat d’un sector de població que no vullgué canviar la ubicació del seu domicili. Eixa decisió finalment es respectà, però també lluitaren per a aconseguir-ho.

Les dos postures en principi estaven molt enfrontades. A poc a poc tot ha tornat  la normalitat.

La documentació sobre el tema és molt extensa. Sols el tema d’expropiació de casa per casa  al nucli antic i l’adjudicació de casa per casa al poble nou ens portaria a escriure molt.

Amb aquest escrit, el que volem és que “NO ES PERDA LA MEMÒRIA”, i que recordem a vint-i-cinc anys vista, una efemèrides que canvià la trajectòria de Gavarda, en una decisió que adoptarem entre tots, encara que s’ha de reconéixer que el procés l’encapsalà VICENTE BENACLOCHE GUILLEM, ajudat per Kike Benavent Benavent, Vicente Galbis Garcia,  Juan Bautista Guillem Ortega, i altres, com l’equip de Jose-Manuel Rotea (arquitècte) i Paco Sanz (advocat amb molts RAMS al seu cervell) i més persones que no anem a nomenar pequè no acabaríem mai.

El POBLE NOU va ser inaugurat el vuit de noviembre del 1991 i entre les personalitats que presidiren l’acte es trovaven amés del Consistòri i el seu Alcalde-President, En Vicente Benacloche, els dos subdelegats del Govern N’ Eugenio Burriel (d’avans) i En Francisco Granados. (aleshores).

Aquest escrit va acompanyat d’unes fotos  i una còpia del “Saluda” del Programa de festes del 1969.

Gràcies a tots per la col.laboració, especialmente al M.I. Ajuntament, a Pepe Escrihuela i Amelia Dominguez, a Rosa Caballero Chafer i a Kike Benavent Benavent, que fon testic diari de la construcció del nou asentament de Gavarda.

Aquestes tres fotos les ha facilitat l'amic Kike Benavent Benavent.

La banda de Cornetes i Tambors de Móstoles (Madrid) vingué a fer un pasacarrer, recordand el cinc de gener de l983, quan vingueren acompanyant als Reis Mags a portar xogets als xiquets de Gavarda

D'esquerra a dreta, D. Francisco Granados, D. Vicente Benacloche y D. Eugenio Burriel.

Els primers en rebre la clau de sa casa, foren el matrimoni  de José Escrihuela Pérez  i Amelia Dominguez Artés,  que apareixen a lles fotos anterior i posterior a aquesta nota aclaratòria. Els donà la clau En Vicente Benacloche Guillem.

                          Vicente Benito Martín  i Rosa Caballero Chafer

  I com no.... les festes a Gavarda, ....no pot faltar la picadeta.

Nota.-
Alguna foto pareix que es repeteix, però no he volgut prescindir de cap d'elles perquè em sembla que hi han persones que huí ja no estan entre mosatros i que si que eixen en la foto (per eixèmple Eugenia Sanlorenzo).


El poble es va construir al paratge anomenat "LABATERIA", que fon restaurada baix l'alcaldia de'n
Pere Muñoz Femenía.
Per cert que el amic Kike Benavent m'ha facilitat una foto molt interesant del 1935, a la mateixa "bateria", un dia de Pasqua.

Salvador Martinez Pavía, el Cronista anterior es l'home que porta gorra.