02 - Setembre - 2013
015.- GAVARDA I L’INFLUÈNCIA DE LES VIES DE COMUNICACIÓ.
Aquest
teballet s’ha documentat en les següents obres:
1.-
Madoz, Pascual, Diccionario Geográfico Estadístico Histórico, Edicions Anfos el
Magnànim, 1987.
2.-
Cavanilles, Antonio, Observaciones sobre Historia…, Edit. Albatros- 1985
3.-
Sanchis y Sivera, José, Nomenclator Geográfico-Eclesiástico,,, Edit Gimeno,
1922
Y
també la transcripció de converses amb
persones relacionades amb aquests temes, que han conegut tot el que jo
relacione en aquest escrit: Juan Martinez Martinez (el tío Juan el de la
Plaça), va nàixer al 1902 i morí al 1975; Vicente Martí Chafer, (iaio partern
de Vicent i Miguel-Angel Martí Prieto) va nàixer al 1895 i mort al 1987; Isabel
Ortega Revert (1922 – 2013) i Josefa Revert Guillem (que va naixer en 1924 i
que manté la memòria fresca per a contarme on vixquè de xiqueta.
Quan
el botanic Cavanilles, fent el
seu recorregut per terres
valencianes al 1790 descriu tal i com
ell ho observa, cadascún de les “viles e llocs” per on va passant, detalla mes
o menys les èspecies botàniques que li atrauen, i a més i més, el nombre de
veïns, els conrreus, i algunaes característiques que de vegades li criden
l’atenció.
Respècte
a Gavarda diu textualment :
“A
una larga legua de Alberíc hácia poniente está Antella, precedido de Gavarda
lugarcillo infeliz de 22 vecinos, y último de la Baronía de Alberíc. Al salir
de Gavarda se atraviesa la acequia del Rey, que queda a la izquierda”
L’expresió
: “un lugarcillo infeliz”, no hi ha que agafarlo amb sentit literal. Mes
bé respon a dir que era un llogaret xicotet, amb pocs habitants i recursos
limitats.
Aleshores,
a Gavarda hi havia que considerar quatre accesos pricipals:
El
primer es l’actual camí conegut com a “Senda de la barca” i que com el seu nom
indica era l’enllaç que tenía Gavarda amb la barca d’Alcoçer. El començament el
tenía al Carrer Major i discurría pràcticament por on ara va el camí que ens
pòrta als ponts de ferro i de l’Acequia Real, però hem de pensar en que fins
als anys 1900 (concretament el pont de fèrro es va inaugurar al 1917), no hi
havia comunicació ni amb la dreta ni amb l’esquerra, i que com el caixer de
l’Acèquia estaba molt reforçat, es a dir era molt ample i el Xùque anava per on
volia, el pas que quedaba era estret, pero suficiènt per a una senda. Pe
eixamplar·la s’endinsaren en el riu, com encara es pot vore.
El
segón es el camí d’Antella que comunica amb Gavarda pel pont que hi ha damunt
l’Acequia Real.prop del actual ¨pont dels alcavóns¨.
Respècte
a aquest pont, ens diu Pascual Madoz (Diccionario Geogràfico estadístico
histórico, edic. Alfons el Magnàmim, 1987, pàg, 35) que: “Tiene la acequia en su longitud 15 puentes
de obra muy sólida, que parte es de piedra y parte de ladrillo, de los cuales….
hay uno en Gabarda…. son anchos y bien acabados; por todos ellos pasan carros…”
Pense
que el motiu de la presencia d’aquest pont, a més i més de donar servici als
gavardis ( Pascual Madoz, ens diu que aleshores Gavarda contaba amb 44 cases - pag. 351), no sería altre que donar
pas als ramats que per les veredes de “La Font Dolça” i “d’Alberic” buscaven
els bovalars per a menjar i les aigues del Xúquer per a beure.
Aprofite
l’ocassió per a mencionar “el Corralot”.
Aquesta cronstrucció es trovaba on,
vinguent de’Antella, hui està la señal que impedeix la doble dirección per dins de Gavarda (a un costat estaba la
casa del tio Antonio Martí Chàfer i la tía Ana-Fe Benavent Guillem i al altre
la casa de la tia Gertrudis Chàfer). Al exterior, es a dir a la carretera, es
mostraba una paret baixa, amb unes portes grans, i dintre hi havía de forma
paralela a l’esmentada paret i a una vintena de metres d’aquesta, una
casa d’una sola planta amb les dependències propies per a habitarla i
cuidar tant el ramat que allí es guardava, com la resta de la finca que
s’extenia per endarrere de la casa fins al front del Cementèri Vell que estaba
on avuí es l’edifici de les Escoles del Casc Antic.
Allí
va naixer l’esmentada Na Josefa Revert Guillem i tots els seus germans.El
Corralot va desapareixer obligadament amb l’ampliació del poble i la
construcción dels Carrers Rei En Joume, Sant Vicent, La Puríssima, Verge de
Fàtima i també de l’Escoles noves.
Els propietaris de “El Corralot”, eren
els mateixos que els de “L’hort de La Paloma””
El tercer accés “la Vereda de la Font
Dolça” i el quart “La Vereda d’Alberic”,
eren els passos per on anaven els
ramats abans mencionats, buscant menjar
i aigua.
Cap a l’interior hi havia un camí , que
era i es “vereda” que procedint de la Canal de Navarrés i Enguera, travesava
Sumacàrcer, després i en barca, el riu Xùquer i pel barranc del Llop anava a
buscar els pobles del Marquesat (Llombai, Catadau i Alfarb).
Antella eixía cap a aquest camí per l’anomenat “Camí de València”
( o camí d’en mig), i quan aplegava el que després sería conegut com a Camí de
Gavarda a la Font Dolça, podía seguir endavant, buscant els pobles del
Marquesat, o bé trencar en àngul recte a la dreta cara a Alberic (També aquest
tram era i es “vereda”). Aquest camí,
quan aplegaba a Gavarda, la rodejarva
pel camí que huí es conegut com “Camino tras-acequia” o “Camí de l’Hort de la
Viuda”, fugint dels terrenys fluixos de vora-riu i buscant la fermessa de les
terres mes altes que’l nivel de l’aigua de l’Acèquia Reial.
Dit camí ens comunicava amb un nucli de
vivendes construides a primers del segle XX, nucli conegut com a “Bario” i
d’alli per on anava la carretera a buscar la “Pujada del Callao”, que era una
rampa que començava en un altre pont i baixava fins trovar el nivel de les
hortes, poc mes o menys on havia estàt el poble d’Alcoçer i d’allí cap Alberic.
El quart accés a Gavarda era la “Vereda
d’Alberic”, huí transformat en part en camí i altra part abandonada, invaida
per la malessa i per manca d’utilització.
L’esmentada vereda, començava al pont de
l’Acequia on s’ajuntava amb el camí d’Antella i vereda de la Font Dolça, i seguint vorejant
l’Acequia en el seu començament, conduïr fin son ara son “les oliveretes”, i
trencant cap amunt, passant per “l’Hort se la Campana” i “del per les coves
“del Forat ”i “de la Terreta” i per “la sima dels burros” (que era on tiraven
els animals morts i que huí s’ha terraplenat), anar a buscar la “cova de la
terreta d’Alberic”, buscant la comunicación amb aquesta última població.
Del tractat de Cavanilles hem fet us del gravat que plasmen a continuació :
En aquest gravat apareix un "pas natural entre Gavarda i Antella. Aquest pas pot ser la mencionada Vereda d'Alberic, que ....
