027- GAVARDA EN EL CENTENARI DEL PONT DE FERRO

GAVARDA  EN  EL CENTENARI   DEL  PONT  DE  FERRO

Fa uns  cent vint anys, ningú havia pensat que la vida a Gavarda anava a canviar tant.

Perquè ens fem una idea, direm que l’única entrada ampla al poble era pel pont de la Sèquia Reial, i diguem pont de l'Acèquia perque aleshores per a entrar  a Gavarda sol's hi havia un pont per a travessar la Sèquia. Allí conflueïen el camí d’Antella, la vereda de la Font Dolça i la vereda d’Alberic.

Aquesta  il.lustració  va  ser  facilitada  per a un programa de festes a Gavarda,  pel Profesor de la UPV En Vicent Gimenez Chornet.

La Vereda de la Font Dolça, enllaçava amb el camí que venint de Sumacàrcer i anant pel barranc del Llop es dereixia fins a Llombai i la resta de pobles del Marquesat i d’ahí a València.

Respécte a la vereda d’Alberic, era la comunicació més segura i ràpida per anar a Alcosser i Alberic. Es veritat que teníem la Senda de la Barca (voretjant la Sèquia Reial), però aquest accés era un tant insegur debut a la fluctuació de la cursa del Xúquer, que sovint la feia desapareixer en les seues riuades.

L’accés des del pont de la Sèquia, travessava Gavarda -fins al Xúquer- pel que hui són els carrers Ramón i Cajal i Major.  Com es lògic pensar,  ambdos carrers no eren tant llargs com els hem vist.

 L’esmentat de Ramón i Cajal, arribava fins al “Corralot” i el carrer Major sols arribava fins a la part estreta,  que si hem conegut.

 El camí continuava més o menys por on va ara, si bé ho feia  encaixonat entre la sopalma del caixer de la Sèquia i el Xúquer i buscant arrimar-se al nivel del riu, per facilitar l’accés dels ramats a l’aigua i brossa, i continuava per la “Senda de la Barca”, que com el séu nom indica, ens duia fins a la barca d’Alcosser.  

Totes les sendes, eren més amples com mès s’utilitzaven i podem pensar que l’amplària d’aquesta senda estava en relació a la utilització per part dels ramats i pastors, es a dir amb la freqüència que era transitada.

Per a l’època, els carrers a Gavarda eren prou amples i  deixaven passar amb facilitat els ramats que buscaven menjar i beure a la vora del riu i als bobalars que hi havíen al voltant del Xúquer.

Els rius Xùquer i Albaida, anaven per on volien, i al no estar encarrilats, el seu traçat canviava de riuada en riuada,  eixínt-se’n  de mare i canviant de cursa, quan menys ho esperaven. El traçat del llit del riu variava de riuada en riuada

La conseqüència,  una explanada a la confluència dels rius,  on creixien canyes, bova, senills, crèixens, gram, cisca i més classes de bròssa, i això era un magatzent de menjar, que junt a l’aigua dels rius li conferien al paratge unes condicions ideals per a pasturar.

L’economia de Gavarda estava basada en la recolecció i manufactura de l’espart, el conreu al secà, i un poc de regadiu a l’Horta de Dalt, i la ramadería. Els ramats es treien de dia i de nit es portaven al Corralot.

Però a primers del segle XX, començà el conreu de la taronja i a mesura que pujava la demanda, l’estima per la terra s’incrementava.  

En eixos vint primers anys del segle XX, van introduïnt-se millores respecte a les comunicacions, aprovant-se la carretera de La Pobla Llarga a Sumacàrcer i la construcció d’una variant de la carretera que comunica València amb la Meseta (carretera anomenada de Valencia a Casas Campillo), passant pel port de Càrcer. Dita variant començava a l’eixida d’Alberic, concretament por on havia estat el poble d’Alcosser i en lloc de seguir a buscar la barca, trencava a la dreta per la “Pujada del Callao”, fins aconseguir una “cota” més elevada.  Amb la construcció de l’autovia ha desaparegut aquesta primera part del nou traçat, que continuava fins al “Barri de Villarriezo”.

  

                                          Restes  de  la  " pujada  del  Callao"



Per a completar l’obra es van construir dos ponts, per a creuar la Sèquia Reial i el Xúquer.  Amb aquestos dos ponts, Gavarda que estava encaixonada entre el Xúquer  i la Sèquia, es comunica de sobte i amb molta seguretat amb tots els pobles de la rodalia.

         En aquesta foto es pot vore com era ed'ample el pont que es va fer a la Sèquia Reial, per a donar
         pas al pont de ferro i a Gavarda amb Alberic i demés pobles del voltant.

El Camí  Reial continuava per “la recta de Beneixida” i quan enllaçava amb la carretera de La Pobla a Sumacàrcer, trencava cap a l’esquerra fins a seguir per la cursa de l’antic traçat, deixant aïllada la Casa del Rei, que també fou enderrocada per necessitat de la construcció de l’autovia.

Tots aquests moviments, tenen la seua culminació l’any 1917, quan una vegada construït el pont i  per a comprovar la seua resistència, es ocupat per una fila de carros (amb sorra), carregats de pedra, la qual cosa congregà a molt de personal dels pobles d’ambdós vores del Xúquer.

Gavarda passà de  746 habitants a l’any 1900, a  947 a l’any 1920,  es a dir la població s’havia incrementat en més d’un 20%.   En vint anys.!

Amb les noves comunicacions, “Gavarda eixí al món”.

Abans era un poblet aïllat.  Amb aquestes infraestructures, que fan passar la carretera general per les proximitats del poble, Gavarda es connectà amb el món.

El “Barri de Villarriezo”, que al seu orige estava format per vivendes  per a treballadors dels horts de Villaplana, Conde i de la Paloma, va adquirir una personalitat més obérta, arribant a ser (i encara ho és) punt d’encontre de la subcomarca.

També la població d’Antella, que per a comunicar·se amb València ho feia pel camí a la Font Dolça, buscà per proximitat i millors infraestuctures, la comunicació per Gavarda.

L’any 2006 es publicà pel “Ministerio de Medio Ambiente” un treball  (Los puentes de hierro de la Ribera del Xúquer ) en el que es detallen les característiques tècniques dels ponts de ferro de la Ribera del  Xúquer i entre ells, el de Gavarda.  Els autors de l’esmentada obra són Jose Manuel Martinez García i Joan Josep Serra Rodriguez.

Al  pont de ferro, obra de l'ingenier Enrique Tamarit,  conegut a la comarca com “Pont de Gavarda”, li van seguir unes obres complementàries que milloraren les comunicaciòns de Gavarda.


HUÍ  18-10-2017  Enrique Benavent Benavent, ha  tingut la gentilessa de facilitar per a este Blog del Cronista de Gavarda unes fotos un tant interessants perqué aleshores les fotos no eren frequents.

En aquesta es pot veure la avinguda del Xúquer al 1923. La foto va ser feta per D. Luís Benavent Ballester (pare de Kike), i en ella es pot distinguir l'amplaria del llit del riu,  com estaven de netes les vores, així com a varies persones observant la riuada.

I com a curiositat una foto de D. Luís sujectant un cavall (propietat de Pepe Sala d'Antella) feta al 1918 al costat del pou que hi havía a la plaça. Aquestos datos están manuscrits darrere de la foto

Que la publicació de ambdos fotos siguen un homenatge a D. Luís Benavent Ballester.

Al 1943 -segóns diuen els escrits- per a millorar el reg i paliar l’atur, es manprengueren les “curves de la Sèquia” i tingué lloc una intervenció per endresar-les i al mateix temps donar-li més amplària a la carretera.

Com que era a la postguérra i no es disposava de maquinària, les obres es feren a mà, amb pics, pales, aixades, cabassos, i…. mal de llom.

Hem trovat unes fotos que poden donar fe del que diguem.

Al 1970 tingué lloc la inauguració de la nova variant de la carretera, fent-li un traçat nou, més cap a Llevant, concretament per on va l’autovia. La millora per al trànsit era palpable però, l’eixida de Gavarda era molt dificultosa, especialment si s’havia d’anar cap a València.

Amb aquesta obra desaparegueren les conegudes revoltes i la pujada “del Callao”.

Als anys 90 del segle passat té lloc la construció de l’autovia, obra que si ens donà una bona solución pel que fa a la comunicació.

Hi hagué una gran intervenció als voltants del “Balcon del Júcar”, canviant i endresant la cursa de la Sèquia Reial per donar solució al pas de l’autovia i fent uns pràctics accesos a Gavarda.

També es va eixamplar el pont a la Sèquia Reial, que hi ha al anomenat Camí Reial.

Al mes de febrer del 2017 ha començat l’actuació per a millorar el tram de carretera entre el Pont de Gavarda i l’accés a l’autovia.

La mencionada actuació ha consistit en eixamplar i eliminar curves, i també millorar el accés secundari del poble a la carretera i de la carretera al poble.

Si l'Ajuntament ha insistit fins aconseguir-ho, la Diputació ha quedat molt bé.
El resultat:  una obra modèlica.

Acompanyem aquest escrit d'unes fotos no molt profesionals, però que informen més que les paraules.

ABANS DE LES OBRES.-

DURANT

La terra fertil va ser amontonada en un espai lliure al poble vell i després reutilitzada per a reomplir terrenys dedicats a jardineria.

Una vegada finalitzades les obres, Gavarda tingué l'honor de rebre al President de la Diputació de València En Jorge Rodriguez, que fou rebut per l'Alcalde En Vicent J. Mompó Aledo i va signar al llibre de visites de l'Ajuntament.

2017-octubre-22
Amb data de huí l'alcalde de Gavarda En Vicente-José Mompó Aledo, ens comunica el següent:

"Huí diumenge 22 d'octubre de 2012 celebrem el primer acte per a comnemorar el centenari del pont de ferro, pont que juntament amb el que construïren per poder ceuar la Sèquia Reial del Xùquer, canviarìa la forma de viure dels nostres veïns.
Enguany fa cent anys d'aquesta abra arquitectònica, construcció tan funcional que no per aixó hem de deixar d'admirar; construcció que va canviar la vida dels veïns de la zona i que convertiren Gavarda en un dels passos més imortants de la geografía valenciana"

"L'Ajuntament de Gavarda amb la col.laboració de la Mancomunitat de la Ribera Alta, ha volgut rendir homenatge al nostre pont amb una partitura que de segur perdurarà en el temps. El pont de ferro ha sigut una peça musical encarregada per a l'efemèride al compositor sumacarcerí Josep Ros García, músic de la zona elegit per a esta ocasió. Qui millor que el percussionista de Sumacàrcer per a transmetre el sentiment que pel Xùquer sentím, qui l'hem patit i disfrutat, qui pel nostre pont ha passat mil i una vegada, qui ha mamat de xicotet la Vall del Xùquer"

L'esmentat 22 d'octubre tingué lloc el pasacarrer per la banda Unió Musical de Gavarda que va anar interpretant-ho desde la Plaça de l'Ajuntament fins al Pont de Ferro i fon acompanyada pels veïns i veines.

També hi hagué una recreació de la vida i costums de 1917

FINAL.-

El centenari del Pont de Ferro (1917 - 2017) va ser una celebració doble,  hi ha que a més del centenari del pont, celebravem una grandísima millora, que deguem valorar per la seguretat i rapidesa que ens dona las veïns de la comarca.

Amb motiu d'aquest centenari l'Ajuntament de Gavarda penjà en la fasana de l'edifici Consistorial uns cartells comnemoratius molt lograts.