06-10-2019
He vixgut el estar l’Esglèsia plena de gent en les Misses dels diumenges, i he vist com poc a poc les persones deixaven d’acudir als actes religiosos, fins a que actualment l’Esglesia sols s’ompli en primeres comunións, cassament, soterrars i festes del Poble.
I clar, si no van persones, poc a poc el que hi ha fet, es desfà.
En 1972, Gavarda tenía un Rector que s’encarregava sols i esclusivament de la Parròquia d’aquest poble. Li deien En Salvador Armiñana Aznar que estigué des·de 1971 i es secularitzá en 1973 per a desprès d’acabar els estudis de Magstèri casarse amb Doña Nieves, una mestra que ejercía en el poble. I per a mes detall la ceremonia tingué lloc en la Basílica de la Mare de Dèu dels Desemparats, i aixó en aquells anys i en Gavarda fou “una bomba”.
Desprès vingué com a Rector En Joan Peiró, que contactá molt amb la joventut d’aleshores peró que no es mantingué al marge de la política. També feu la carrera de Magistèri i es secularitzà.
Mirat amb objetivitat, ells no fallaren. Mes bé no eren les persones adequades per a portar una Parròquia rural com la de Gavarda amb una forma de pensar mes tradicional, pero la realitat es la que es, i les persones deixaren de confiar en el que es predicava, i poc a poc abandonaren les pràctiques religioses i huí queda el que queda.
I passaren els anys…..
Després de la Riuada/Pantanada de 1982, sorgiren problemes en quan a la Parròquia.
Al Poble Nou de Gavarda, no hi havía edifici propi per a cel.lebrar la Missa dominical.
El matrimoni Pepe Fernandez-Ramos i Mercedes Masip Tormo cediren gratuïtament per a eixos menesters un local que tenen al nucli nou.
El problema d'un nou edifici parroquial venía de les condicións que l'Administració posava a tots els veïns als quals per accedir a una vivenda al nou emplaçament els posava com a condició l'expropiació de la vivenda que teníen al Poble Vell de Gavarda.
I les mateixes condicións exigí al Arquebisbat, que no vulgué aceptarles, per no "deixar abandonats" al centenar de veïns que no vulgueren aceptarles.
De En Joan Peiró Fenollar, diré que va estar de Rector a aqueta Parròquia. No recòrde la data d'entrada ni la de eixida. Puc dir que va naixer el 09 d'Agost de 1963. Fon un Rector que conectà molt amb la Joventud.
De D. Ricardo Gonzalez Bruñó he de dir que es dedicá amb tota il.lusió a vestir l'edifici nou de la Parròquia, i sempre la bolxaca d'ell per davant.
Desde Imatges, bancs, megafonía... i sen.se oblidarmos del Sagrari (que costejaren integrament el séu germa Gutavo i ell).
Recte en el comportament i molt educadament, ens donava llisons magistrals de CRISTIANISME.
"El jubilaren" el 2007". L'Arquebisbat li concedí una plaça a la Residencia María Inmaculada que hi a al carrer Trinquete de Caballeros.
La Residència ocupaba un antic edifici, restaurat amb elegancia,
Molt net i amb tots els servicis que li son menester.
Allí el visitarem en dos ocasions.
Quan el séu estat de salud empijorà el tralladaren a un altra residència.
Faltà i en vaig enterar al cap de mig any.
La seua última voluntat era que el séu cos anara a parar al la Facultat de Medicina, per a que els alumnes d'Anatomía, feren pràctiques.
D. Pedro-Antonio García García, pren possesió com a Rector de les parròquies d'Antella i Gavarda el 3 de juliol de lany 2007. Deixa la Parròquia en 22 de Setembre de 2019, i es destinat a les Parròquies de Bonrepós i Mirambell.
D. Pedro es una excel.lent persona, de caràcter bondados.
Amb el mateix mes (setembre de 2019 ) es nomenat En J Duràn Sánchez.
Natural de Venezulea, vingué a Espanya per ampliar estudis.
S'encarrega de les parróquies de Gavarda i Antella.
No te el terreny que ell precisava, i la collita va ser fluixa.
Amb dara de 17 de Setembre de 2022 es despedeix al ser destinat a Orba ( Alacant ).
En el mes d'agost tinguerem la visita de la imatge peregrina de Nostra Sra. dels Desamparats.
Var ser rebuda per D, Jesús i molts fidels.
